Barcelona pagarà 16,3 milions a Microsoft fins al 2028: què han fet altres ciutats

L’Ajuntament de Barcelona pagarà 16,3 milions d’euros amb IVA (13,5 milions sense IVA) per les llicències de Microsoft (Windows, Office i Microsoft 365) entre l’abril del 2025 i el març del 2028. Són uns 5,6 milions l’any, o 3,2 euros per habitant. El contracte el va guanyar Telefónica, que revèn les llicències, entre cinc ofertes (Plataforma de contractació pública).

Fa vuit anys, la ciutat anava en la direcció contrària.

El pla de programari lliure del 2018

El gener del 2018, el govern de Barcelona en Comú va anunciar que el 70% del pressupost de programari aniria a programari lliure. El pla substituïa Office per LibreOffice, Outlook i Exchange per Open-Xchange, Internet Explorer per Firefox, i Windows per Linux, que ja es provava en 1.000 ordinadors. Barcelona va ser el primer ajuntament que es va adherir a la campanya «Public Money, Public Code» (It’s FOSS, a partir d’El País).

Els contractes posteriors mostren un altre camí. El 2023, l’Institut Municipal d’Informàtica va encarregar la «definició global de Microsoft 365» per 524.324 euros sense IVA i la migració de les bústies de correu al núvol de Microsoft (IMI). El 2025 va arribar el contracte de llicències fins al 2028, amb el govern del PSC.

Barcelona sí que manté un projecte de codi obert propi i molt estès: Decidim, la plataforma de participació que va crear el 2016 i que avui fan servir més de 400 instàncies en 20 països (Ajuntament de Barcelona).

Què han fet altres administracions

• Gendarmeria francesa. El 97% dels seus ordinadors, 103.164, funcionaven amb Linux el 2024. Calcula que estalvia uns 2 milions l’any en programari (Wikipedia).
• Schleswig-Holstein (Alemanya). Prop del 80% dels llocs de treball del govern del land ja fan servir LibreOffice. Preveu estalviar més de 15 milions en llicències el 2026, després d’una inversió única de 9 milions (It’s FOSS).
• Lió. El juny del 2025 va anunciar que substituïa Office per OnlyOffice i apostava per Linux i PostgreSQL. L’Estat francès li va donar 2 milions per desenvolupar una suite compartida amb altres municipis (The Register).
• Dinamarca. El Ministeri de Digitalització va començar el 2025 a canviar Windows per Linux i Office 365 per LibreOffice (heise).
• Suïssa. La Cancelleria federal prova programari de codi obert en 3.000 ordinadors, el 7% de la plantilla, amb 9 milions de francs per a la primera fase (Hipertextual).
• Munic. És el cas que es fa servir per dir que no funciona. Va passar més de 15.000 ordinadors a Linux, però el 2017 va votar tornar a Windows. Un informe d’Accenture encarregat per la ciutat va atribuir els problemes sobretot a l’organització. El 2024 va aprovar un pla de codi obert (Wikipedia).

Què es podria fer amb els diners

Deixar de pagar llicències no surt gratis: cal pagar la migració, la formació i adaptar les aplicacions que només funcionen amb Windows o amb Office. A Schleswig-Holstein, aquest 20% d’aplicacions especialitzades és el que encara no han pogut migrar.

Amb aquesta prudència, 5,6 milions l’any són prop de 2,8 vegades la subvenció que va rebre Lió per a la seva suite oberta. Si es destinessin a sous, i una persona desenvolupadora costés 60.000 euros l’any, pagarien unes 90 persones a temps complet. Al simulador de programari públic pots triar quina part es migra, quant costaria la migració i en què es gastaria l’estalvi: un equip propi, una política municipal o una rebaixa d’impostos.

Què paga la Generalitat en llicències de Microsoft

El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) compra el programari de la Generalitat. El 2024 va adjudicar el subministrament i el suport de les llicències de Microsoft, incloses les de la Policia, per 1,55 milions sense IVA, fins al març del 2025. Només s’hi va presentar una empresa, Seidor (Diari Oficial de la UE). Els ajuntaments catalans poden comprar llicències de Microsoft a través de l’acord marc del Consorci Localret, de 6 milions sense IVA (CIDO).

Les xifres no es poden comparar directament amb les de l’Ajuntament de Barcelona: cada administració té una plantilla i una manera de contractar diferents.

Com llegir aquestes dades

• Només el contracte de llicències. Les xifres no inclouen els serveis de suport, formació o desenvolupament que es contracten a part.
• Cada administració té la seva escala. La Gendarmeria o un land alemany tenen molts més ordinadors que l’Ajuntament, i els estalvis no es poden traslladar tal qual.
• Els contractes es poden consultar. A la pàgina de programari públic hi ha la llista dels contractes del grup municipal amb grans proveïdors de programari, actualitzada cada dia des del Registre públic de contractes.

Fonts: Plataforma de contractació pública, Registre públic de contractes de Catalunya i les enllaçades a cada paràgraf.