Salta al contingut
BBCN.DADES
← Català i nouvinguts⇢
MIGRACIÓ · DADES I DEBAT

Migració a Barcelona

Quanta gent ha arribat, quanta viu sense papers, com viu, què aporta i què costa, quins ajuts rep i quins abusos s’han documentat. Amb la font de cada xifra.

DADES OFICIALS I ESTUDIS
EN RESUM · OCTUBRE DE 2026
  • El 36,2% dels barcelonins han nascut a l’estranger (2026).
  • L’Ajuntament calcula que el 2023 hi havia entre 11.665 i 21.351 persones empadronades a Barcelona sense permís de residència, el 5,2% dels extracomunitaris empadronats. A tot Espanya, Funcas n’estima 840.000 (2025).
  • Després de pensions i ajuts, el 39% dels estrangers de Barcelona viuen en pobresa relativa, davant del 12,7% dels espanyols.
  • A Catalunya hi ha 697.103 treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social, el 18% del total.
36,2%dels barcelonins han nascut a l’estranger (626.924 persones, 2026)
~17.000persones empadronades sense permís de residència (estimació del 2023, entre 11.665 i 21.351)
39%dels estrangers en pobresa relativa, després d’ajuts; espanyols: 12,7%
18%dels afiliats a la Seguretat Social a Catalunya són estrangers (12% fa deu anys)
SITUACIÓ IRREGULAR

Quanta gent viu a Barcelona sense papers?

Ningú no ho sap del cert: les persones sense permís no surten en cap registre de permisos. L’Ajuntament ho estima comparant els extracomunitaris empadronats amb els que tenen autorització de residència. Com que no tothom s’empadrona, la xifra real pot ser més alta.

Estimació de persones empadronades a Barcelona sense autorització de residència, 2016–2023 010 mil20 mil30 mil40 mil 2016 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2016: 20.483 (entre 19.935 i 21.032), el 10,3% dels extracomunitaris empadronats10,3%2018: 26.616 (entre 25.834 i 27.397), el 11,6% dels extracomunitaris empadronats11,6%2019: 21.732 (entre 17.965 i 25.500), el 8,7% dels extracomunitaris empadronats8,7%2020: 35.512 (entre 33.727 i 37.297), el 14,0% dels extracomunitaris empadronats14,0%2021: 26.540 (entre 23.583 i 29.497), el 10,4% dels extracomunitaris empadronats10,4%2022: 20.946 (entre 19.046 i 22.846), el 7,4% dels extracomunitaris empadronats7,4%2023: 16.508 (entre 11.665 i 21.351), el 5,2% dels extracomunitaris empadronats5,2%
Estimació central (la ratlla vertical és el marge)% dels extracomunitaris empadronats, a sobre

El màxim és el 2020; després baixa fins al 5,2% del 2023. Font: Ajuntament de Barcelona, Observatori de les Migracions i el Refugi, informe 2025. 2017 no és a la sèrie publicada.

A tot Espanya

Funcas estima 840.000 extracomunitaris en situació irregular l’1 de gener de 2025, el 17% dels extracomunitaris. El 2017 n’eren 107.000. Nou de cada deu són d’Amèrica: els més nombrosos, colombians (uns 290.000), peruans i hondurenys. D’Àfrica, uns 50.000. Funcas, Notas de Coyuntura Social (gener de 2026).

La regularització del 2026

Del 16/4 al 30/6/2026 es van presentar 1.174.978 sol·licituds a Espanya, 257.000 a Catalunya, més del doble del que preveia el Govern. Calia haver arribat abans de l’1 de gener de 2026 i no tenir antecedents penals. A Barcelona, l’Ajuntament va atendre unes 27.000 persones i va fer 24.000 informes de vulnerabilitat. Ara, la regularització extraordinària (2 de juliol de 2026) · betevé, l’Ajuntament i la regularització (12 de maig de 2026).

POBRESA I HABITATGE

Treballen, però cobren menys i viuen més de lloguer

Pobresa relativa a Barcelona

Nacionalitat espanyola · abans d’ajuts44,5%
Nacionalitat espanyola · després12,7%
Nacionalitat estrangera · abans d’ajuts44,0%
Nacionalitat estrangera · després39,0%

Abans de pensions, atur i ajuts, la pobresa és gairebé igual. La diferència la fan les pensions, l’atur i els altres ajuts, que arriben molt més als espanyols. Font: Nació, primer informe de l’Observatori (30 de setembre de 2025).

Risc de pobresa o exclusió a Catalunya (2025)

Nacionalitat espanyola17,2%
Nacionalitat estrangera48,6%
Total24,8%

Indicador europeu AROPE (pobresa, privació material o llars amb molt poca feina). Font: Idescat, Enquesta de condicions de vida 2025.

Sou dels estrangers respecte dels espanyols, a Barcelona

Amèrica del Nord+44,6%
Llatinoamèrica−28,3%
Àfrica−31,1%
Àsia−34,8%
Total estrangers−21,7%

Els estrangers fan el 60,5% del treball domèstic i de cures i el 47% de l’hostaleria de la ciutat. Font: Nació, primer informe de l’Observatori (30 de setembre de 2025).

On viuen: de lloguer o de propietat

Nacionalitat estrangera

71%11%

Nascuts a Espanya

18%57%
LloguerHipotecaPis pagat

El 42,7% dels nascuts a fora dediquen més del 40% dels ingressos a l’habitatge; a les llars només d’autòctons, el 9,5%. L’Ajuntament comptava 507 persones, un centenar menors, vivint en 62 assentaments i 57 locals ocupats (3Cat, barraques i locals ocupats a Barcelona). Mira també Lloguer i preus.

TREBALL

Un de cada cinc treballadors de Catalunya és estranger

Comerç89.094
Hostaleria81.338
Indústria62.303
Treball domèstic22.264
Agricultura14.212
Construcció11.647

Afiliats estrangers a la Seguretat Social a Catalunya a finals del 2025: 697.103, un 88,9% més que deu anys abans; 107.599 són autònoms. No hi ha la xifra només de Barcelona en aquesta font. Ara, afiliats estrangers a Catalunya (gener de 2026).

EL DEBAT

Què es guanya i què es perd

Els estudis no diuen tots el mateix. El resultat depèn sobretot del sou: qui cobra bé aporta més del que rep, i qui cobra poc, menys. Aquestes són les xifres que més es fan servir, de totes dues bandes.

Arguments a favor, amb xifres

  • Entre el 2022 i el 2025, la immigració va aportar 1,7 dels 3,7 punts de creixement anual del PIB espanyol, i 0,5 punts del creixement per habitant (Banc d’Espanya, recollit per Bolsamanía (juliol de 2026)).
  • Els migrants paguen el 14% de les cotitzacions a la Seguretat Social i cobren l’1% de les pensions de jubilació, perquè són més joves (Consell Econòmic i Social, 2025).
  • L’AIReF (2017) va calcular que, de mitjana, aportaven més del que rebien, i que l’arribada de gent en edat de treballar redueix el dèficit futur.
  • La regularització del 2005 va deixar uns 4.000 € nets per persona regularitzada en impostos i cotitzacions (Vázquez-Grenno i altres).
  • Fan una part gran de feines essencials: el 60% del treball domèstic i de cures i gairebé la meitat de l’hostaleria de Barcelona.

Arguments en contra o reptes, amb xifres

  • El sou mitjà d’un treballador extracomunitari a Catalunya és d’uns 20.000 € bruts l’any. L’economista Miquel Puig calcula que cal uns 27.500 € de mitjana al llarg de la vida perquè el balanç fiscal sigui neutre, comptant escola i sanitat.
  • L’OCDE avisa que perquè els migrants continuïn sent contribuents nets els caldran sous més alts. A Dinamarca, el Ministeri de Finances calcula una aportació negativa al llarg de la vida dels migrants de fora d’Occident; al Regne Unit, l’Observatori de Migracions la troba negativa en els sous baixos.
  • Els serveis públics (escola, sanitat, serveis socials) han crescut menys que la població, segons el comitè d’experts de la Generalitat (3Cat, comitè d’experts sobre acollida (febrer de 2026)).
  • Més pressió sobre el lloguer: el 70% dels estrangers viuen de lloguer a Barcelona, i quatre de cada deu nascuts a fora hi dediquen més del 40% dels ingressos.
  • On la feina dels nouvinguts i dels autòctons és la mateixa, la pressió sobre sous i ocupació és més gran (Ismael Gálvez, Universitat de les Illes Balears, a la mateixa sessió del Banc d’Espanya).

Totes aquestes xifres, amb la font original, són a 3Cat Verifica, veritats i mentides sobre la immigració (desembre de 2025) i Banc d’Espanya, recollit per Bolsamanía (juliol de 2026). Segons el CEO, el 48% dels catalans consideren la immigració un dels principals problemes del país.

AJUTS I SERVEIS

Qui cobra els ajuts i qui atén els que arriben

Perceptors estrangers dels ajuts contra la pobresa

Renda garantida (Catalunya)34%
Ingrés mínim vital (Espanya)17%

La resta són persones amb nacionalitat espanyola. Les persones sense papers no poden cobrar ni la renda garantida ni l’ingrés mínim vital: tots dos demanen residència legal. Empadronar-se no hi dona accés. 3Cat Verifica, veritats i mentides sobre la immigració (desembre de 2025) · Maldita, empadronaments falsos a Barcelona (abril de 2025).

El SAIER, el servei municipal d’acollida

21.122 persones ateses el 2024 (19.509 el 2023). El 60% eren en situació irregular i el 16%, sol·licitants d’asil. L’espera per a una cita especialitzada era de 35,7 dies. Fa assessorament legal, tràmits d’estrangeria, atenció social, feina i cursos de català, amb la Creu Roja, el Col·legi de l’Advocacia i altres entitats. Ajuntament de Barcelona, memòria del SAIER 2024.

El Fons estatal d’acollida i integració d’immigrants, que finançava comunitats autònomes i ajuntaments, es va eliminar el 2012; el 2018 l’Estat va proposar recuperar-lo sense concretar-ne l’import (Nació, el fons estatal d’acollida (agost de 2018)). El febrer de 2026, un comitè d’experts de la Generalitat va proposar un fons català per finançar els ajuntaments segons la població estrangera i la vulnerabilitat (3Cat, comitè d’experts sobre acollida (febrer de 2026)). No hem trobat cap xifra pública del que costa en total l’acollida a Barcelona.

ABUSOS DOCUMENTATS

Males pràctiques: frau, explotació i habitatge indigne

  • Empadronaments falsos a Barcelona (2025). Un veí va trobar quatre persones empadronades a casa seva sense permís. L’Ajuntament va dir que era una falsificació de documents, la va donar de baixa i investigava altres casos semblants. Maldita, empadronaments falsos a Barcelona (abril de 2025).
  • Venda de padrons falsos (2026). La Policia Nacional va detenir tres dones de Santa Coloma de Gramenet que venien certificats d’empadronament falsos a migrants acabats d’arribar per 500 a 700 €. Les víctimes eren sobretot persones que volien reagrupar la família. Ara, padrons falsos a Santa Coloma (març de 2026).
  • Regularitzacions amb empreses fantasma (2011). L’operació Manà dels Mossos i la Policia Nacional va desarticular una gestoria del centre de Barcelona que havia regularitzat més de 1.000 persones amb contractes de 300 empreses inexistents, cobrant de 3.000 a 12.000 € a cadascuna. 46 detinguts. Nació, operació Manà (octubre de 2011).
  • Treballadors sense permís a les obres del Camp Nou (2025). La Inspecció de Treball hi va obrir 40 actuacions; CCOO va denunciar treballadors d’una subcontracta sense permís de treball, amb pagaments endarrerits i acomiadats sense indemnització. 3Cat, irregularitats a les obres del Camp Nou (novembre de 2025).
  • Habitatge indigne. 507 persones vivien en barraques i locals ocupats sense cèdula, un centenar de menors. Les entitats creuen que n’hi ha més dels que compta l’Ajuntament. 3Cat, barraques i locals ocupats a Barcelona.

En la majoria d’aquests casos, les víctimes són els mateixos migrants: els que paguen per un padró fals o treballen sense contracte. Són casos coneguts, no una estadística de quant passa.

SEGURETAT

Què diuen les dades de delictes, i què no

A les presons de Catalunya, el 52% dels interns han nascut fora d’Espanya. Una part de la diferència ve de la presó preventiva, que s’aplica més als estrangers (el 27% dels interns estrangers hi són de manera preventiva, davant del 12% de la resta) Segons el balanç dels Mossos del 2024, els estrangers són el 66% dels detinguts per robatoris amb violència.

Els experts consultats per 3Cat Verifica expliquen que la diferència es deu sobretot a l’edat (més homes joves) i a la situació econòmica, no a la nacionalitat, i un estudi de 55 països entre el 1990 i el 2019 no troba que la immigració faci pujar la delinqüència en el país que la rep. Detinguts no vol dir condemnats, i aquestes xifres no són taxes per habitant. 3Cat Verifica, veritats i mentides sobre la immigració (desembre de 2025).