Glòries, Consell de Cent i Via Laietana: què passa amb les grans obres de Barcelona
Un túnel que va acabar quatre anys tard, dues reformes anul·lades pels tribunals i un tramvia que s’ha estrenat. Què han costat, qui les va decidir i què es pot comprovar amb dades obertes.
Barcelona publica cada dia el registre de les obres que es fan a l’espai públic, amb el pressupost, l’empresa constructora i les dates. Amb aquestes dades i els contractes de l’empresa municipal BIMSA, a Obres i diners pots veure on van els diners, qui fa les obres i quines han passat la data de final. Aquest article repassa les quatre grans obres de Barcelona dels últims anys i què se’n sap.
Túnels de les Glòries: set anys d’obres
El 2015 l’Ajuntament, amb Xavier Trias (CiU) d’alcalde, va adjudicar els túnels per 49 milions, un 23% per sota del pressupost, amb el final previst a finals de 2017 (betevé).
El 2017, amb Ada Colau (BComú) a l’alcaldia, la Guàrdia Civil va escorcollar BIMSA per l’adjudicació del túnel dins la investigació del cas del 3%, i el ple va aprovar per unanimitat investigar-la. El regidor Daniel Mòdol (PSC) va dir que l’obra costaria deu vegades més del previst (betevé). L’Ajuntament va rescindir els contractes per incompliments i un sobrecost que considerava injustificat, i va tornar a licitar l’obra. El 2018 BIMSA va adjudicar el tram més gran a una UTE de Ferrovial i Sacyr, amb crítiques de CUP, ERC i Cs (betevé).
El túnel en sentit Besòs va obrir el novembre del 2021, uns set anys després de començar i quatre anys més tard del previst (3Cat). Que una adjudicació aparegui en una investigació no vol dir que s’hagi provat cap delicte; a les fonts consultades no hi consta cap sentència sobre aquesta adjudicació.
Consell de Cent i Via Laietana: obres fetes, acords anul·lats
L’eix verd del Consell de Cent va costar uns 25 milions. El govern de Colau en va aprovar la reurbanització el maig del 2022, i el 2023 un jutjat la va anul·lar a petició de Barcelona Oberta, perquè considerava que calia modificar el Pla General Metropolità (idealista/news). El març del 2025 el TSJC va confirmar la sentència, amb un vot particular, i l’Ajuntament de Jaume Collboni (PSC) va anunciar que recorreria (betevé).
La reforma de la Via Laietana va costar 38 milions i va durar més de tres anys. Es va reobrir a finals de juny del 2025 i, poques setmanes després, un tribunal va revocar l’acord que la va impulsar, també a petició de Barcelona Oberta i pel mateix motiu. La primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, va defensar-ne la legalitat i l’Ajuntament va recórrer (3Cat).
En tots dos casos, les sentències no qüestionen el cost ni la qualitat de les obres, sinó el procediment urbanístic.
El tramvia de la Diagonal: la primera fase, feta
El 10 de novembre del 2024 es va estrenar el tram Glòries–Verdaguer, de 2 quilòmetres. L’obra civil i els sistemes van costar 48 milions (37 de la Generalitat i 11 de l’Ajuntament), els tramvies 15 i la urbanització, que paga l’Ajuntament, 52. La segona fase, fins a Francesc Macià, es calculava en més de 200 milions (3Cat).
Què es pot vigilar amb dades obertes
- Quant costa cada obra i qui la fa. El registre d’obres d’Open Data BCN indica el pressupost de licitació, el d’adjudicació, el constructor i el promotor.
- Quanta competència hi ha. El Registre públic de contractes diu quantes ofertes va rebre cada contracte. Un contracte amb una sola oferta no és irregular, però no permet comparar preus.
- Quines obres passen de data. Si l’obra no consta com a acabada i la data de final ja ha passat, val la pena preguntar per què.
Són senyals d’alerta, no proves. Tots els trobaràs actualitzats a Obres i diners, i les obres en curs, al mapa.
Fonts: Obres a l’espai públic (Open Data BCN), Registre públic de contractes de Catalunya i les enllaçades a cada paràgraf.