Decret Maricarmen punt per punt: què diuen les dades de Barcelona
Les cinc demandes del decret Maricarmen contrastades amb dades oficials de Barcelona, i on és ara el decret: derogat, aprovat de nou i pendent de votació el 12 de novembre.
El desnonament de la Maricarmen, una veïna de Madrid de 87 anys que havia viscut més de 70 anys al mateix pis, s’ha convertit en el símbol de la crisi de l’habitatge. Els sindicats de llogateres hi han respost amb cinc demandes concretes, el que ja es coneix com el decret Maricarmen. En aquest article les repassem una per una i les contrastem amb les dades oficials de Barcelona.
L’objectiu no és prendre partit, sinó posar xifres a cada reivindicació: quin problema intenta resoldre, què diuen les dades i què ha aprovat fins ara el Govern espanyol.
On és ara el decret Maricarmen
Actualitzat el 26 d’octubre de 2026. El decret ha passat per una votació perduda, una convocatòria electoral i una segona aprovació en menys de dues setmanes:
- 29 de setembre: el Consell de Ministres aprova dos decrets llei d’habitatge, un de mesures generals i un altre de renovació dels contractes de lloguer.
- 2 d’octubre: el Congrés no els convalida i queden derogats. El primer cau per 172 vots a favor i 178 en contra; el segon, per 166 a 184. PP, Vox, Junts i UPN hi voten en contra (resum de la votació).
- 5 d’octubre: es convoquen eleccions generals per al 29 de novembre i es dissolen les Corts.
- 6 i 7 d’octubre: el Govern torna a aprovar els dos decrets amb canvis (reials decrets llei 28/2026 i 29/2026). El de mesures generals és vigent des del 8 d’octubre; el de renovació dels contractes entraria en vigor el 15 de novembre, si es convalida.
- Ara: amb les Corts dissoltes, la convalidació correspon a la Diputació Permanent del Congrés. La votació està prevista per al 12 de novembre, i el resultat del decret de contractes és el més incert (Infobae).
Les dades de Barcelona que repassem a continuació no depenen del resultat: expliquen per què aquestes mesures són sobre la taula.
Què demana el decret Maricarmen?
El 25 de setembre de 2026, els sindicats de llogateres van reclamar l’aprovació immediata d’un decret amb cinc punts:
- Mesures estructurals per impedir els desnonaments.
- Reformar la Llei d’arrendaments urbans (LAU) per regular el lloguer de temporada i d’habitacions.
- Congelar els preus actuals del lloguer.
- Aprovar pròrrogues efectives dels contractes vigents.
- Renovar automàticament tots els contractes perquè passin a ser indefinits.
1. Desnonaments: quants n’hi ha a Barcelona?
Segons el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el 2025 es van executar 1.373 llançaments a Barcelona ciutat. D’aquests, 1.103 estaven vinculats al lloguer: vuit de cada deu. Els desnonaments per hipoteca, que van protagonitzar la crisi de 2008, ara són una part petita del total.
| Any | Llançaments a Barcelona | Vinculats al lloguer |
|---|---|---|
| 2015 | 3.098 | – |
| 2025 | 1.373 | 1.103 (80%) |
La xifra ha caigut un 56% en una dècada, en part per les moratòries aprovades des de la pandèmia. Però el perfil ha canviat: avui el desnonament típic és el d’una família llogatera que no pot pagar o a qui no li renoven el contracte. Entitats com la PAH qüestionen que la baixada reflecteixi tota la realitat, perquè moltes sortides es produeixen abans d’arribar al jutjat.
Què s’ha aprovat: la primera versió del decret suspenia fins al 2030 els desnonaments de persones vulnerables sense alternativa habitacional quan el propietari és un gran tenidor, però el Congrés la va tombar el 2 d’octubre. La nova versió, vigent des del 8 d’octubre i pendent de convalidació, manté la suspensió dels desnonaments de persones vulnerables en els casos que preveu.
2. Lloguer de temporada i d’habitacions: un problema ja regulat a Catalunya
El lloguer de temporada s’havia convertit en la via per esquivar els límits de preu de les zones tensionades: contractes de mesos, sense pròrroga i sense topall. El Parlament de Catalunya va aprovar el 18 de desembre de 2025 una regulació pròpia que aplica el topall de preus també als contractes de temporada i d’habitacions.
Les primeres dades apunten que ha tingut efecte. Segons la Generalitat, el quart trimestre de 2025 es van signar 1.233 contractes de temporada menys a Catalunya, el primer descens des que hi ha mesures de contenció, i 1.882 contractes de lloguer habitual més. Al portal Idealista, els anuncis de lloguer de temporada a Barcelona havien caigut un 30% el maig de 2026, la baixada més gran de l’Estat.
La demanda dels sindicats és portar aquesta regulació a la LAU estatal, perquè s’apliqui a tot l’Estat i no depengui de cada comunitat.
3. Congelar el preu del lloguer
Les fiances dipositades a l’Incasòl mostren l’evolució dels contractes nous a Barcelona:
| Any | Lloguer mitjà | Contractes nous |
|---|---|---|
| 2015 | 735 €/mes | 40.623 |
| 2025 | 1.135 €/mes | 30.789 |
| Gener-març 2026 | 1.137 €/mes | – |
El lloguer mitjà ha pujat un 54% en deu anys. Des que Barcelona és zona tensionada (2024), però, el preu s’ha estabilitzat: segons la Generalitat, va baixar un 2,7% acumulat entre el primer trimestre de 2024 i el quart de 2025. El problema és que l’estabilització arriba quan el preu ja és molt alt: segons Idealista, les llars de Barcelona dediquen de mitjana un 41% dels ingressos al lloguer.
Els sindicats demanen congelar també l’actualització anual dels contractes vigents, que ara pot seguir l’IPC. És la mesura que afecta més directament les persones que ja viuen de lloguer. Què s’ha aprovat: el decret vigent des del 8 d’octubre limita la pujada de la renda dels contractes vigents fins al 2027.
4. Pròrrogues efectives dels contractes
Amb la LAU actual, un contracte dura 5 anys (7 si el propietari és una empresa) i es pot allargar 3 anys més. Quan s’acaba, el propietari pot no renovar-lo o oferir-ne un de nou a un preu més alt. Aquest és el moment de més risc per a les famílies llogateres.
Les dades mostren un altre fenomen preocupant: a Barcelona es van signar 30.789 contractes nous el 2025, un 46% menys que el màxim de 2021. Hi ha menys pisos que surten al mercat de lloguer habitual, i això fa que perdre el contracte sigui encara més difícil de resoldre.
Què s’ha aprovat: el decret vigent permet als llogaters demanar una pròrroga extraordinària de fins a dos anys si compleixen els requisits. La renovació automàtica dels contractes va en un segon decret: la primera versió, amb pròrrogues de cinc anys (set si el propietari és una empresa) i una indemnització de dotze mensualitats si el propietari no renovava, va caure el 2 d’octubre. La nova versió s’ha de votar a la Diputació Permanent el 12 de novembre.
5. Contractes indefinits
És la demanda més ambiciosa. Els sindicats proposen que els contractes es renovin automàticament i passin a ser indefinits, com en països com Alemanya o Àustria, on el propietari només pot recuperar el pis per motius taxats.
El context de Barcelona explica per què aquesta demanda té tant de suport aquí. Segons el cens de 2021, el 31,1% dels habitatges de Barcelona són de lloguer, el percentatge més alt de les capitals de província de l’Estat. I segons el cadastre de 2026, les societats mercantils són titulars de 101.803 habitatges, el 12,2% del total; a Ciutat Vella la proporció supera el 21%.
| Indicador | Barcelona | Font |
|---|---|---|
| Habitatges de lloguer | 31,1% | INE, Cens 2021 |
| Habitatges de societats | 101.803 (12,2%) | Cadastre 2026 |
| Habitatges buits | 75.476 (9,3%) | INE, Cens 2021 |
| Pisos turístics | 10.721 | Registre de Turisme de Catalunya, 2026 |
Els contraris a la mesura argumenten que pot reduir encara més l’oferta de lloguer si els propietaris opten per vendre o deixar els pisos buits. Les dades de contractes nous, que ja baixen, són un dels arguments que fan servir totes dues parts.
Què diuen les dades, en resum
- Desnonaments: han baixat a la meitat en deu anys, però 8 de cada 10 ja són per lloguer.
- Lloguer de temporada: Catalunya ja l’ha regulat i les primeres dades mostren menys contractes de temporada.
- Preus: s’han estabilitzat des de 2024, però després de pujar un 54% en una dècada.
- Pròrrogues: cada cop hi ha menys contractes nous, i perdre’n un és més greu.
- Contractes indefinits: a Barcelona, gairebé un de cada tres habitatges és de lloguer, i una part important és d’empreses.
Si vols saber quants habitatges hi ha sense ús a la ciutat i on són, ho expliquem a pisos buits a Barcelona: quants n’hi ha i on són. Totes les xifres d’habitatge per districte són a la secció d’habitatge.
Fonts
- Sindicat de Llogateres, «Els sindicats de llogateres exigeixen l’aprovació immediata del decret Maricarmen» (25/09/2026).
- Consell General del Poder Judicial (CGPJ), llançaments practicats per partit judicial, 2015-2025.
- Incasòl, fiances de lloguer dipositades a Barcelona.
- Generalitat de Catalunya, dades de contractes de temporada (4t trimestre de 2025).
- INE, Cens de població i habitatges 2021.
- Direcció General del Cadastre, habitatges per tipus de titular (2026).
- BOE, Reials decrets llei 26/2026 (30/09/2026), 28/2026 i 29/2026 (07/10/2026). Congrés dels Diputats, votació de convalidació del 2 d’octubre de 2026.
- Mètode i criteris: fonts de BCN Dades.